FAQs

Photo

Pla i Fons

D’acord amb el Text Refós de la Llei de Regulació de Plans i Fons de Pensions, els Plans de Pensions d’Ocupació són gestionats per una Entitat Gestora, sota la supervisió d’una Comissió de Control i amb el concurs d’una Entitat Dipositària.

La nostra entitat gestora és VidaCaixa S.A.O., que és la gestora de Plans i Fons de Pensions del grup “la Caixa”. Així es va determinar per acord laboral del 31/07/2000 (Exteriorització dels compromisos per pensions de “la Caixa”).

Per a canviar de gestora haurien de donar-se dues circumstàncies successives: signar un nou acord laboral i que l’acordessin per majoria igual o superior al 80% els vocals representants de Promotor i de la representació laboral en la Comissió de Control.

La Comissió de Control està integrada per 15 vocals, 4 en representació del Promotor (CaixaBank) i 11 en representació de partícips i beneficiaris (que són designats en funció dels vots aconseguits en les últimes eleccions sindicals aconseguit un mínim del 5% dels vots). La Comissió de Control es renova de manera ordinària cada quatre anys. Qualsevol vocal de la Comissió de Control pot ser substituït en qualsevol moment pel grup que li hagi designat.

Actualment la distribució acordada per als representants de partícips i beneficiaris és: CCOO 5, SECB 4, UGT 2. La Presidència correspon a CCOO, la Vicepresidència a SECB i Secretaria al Promotor.

L’assistència a les reunions de la Comissió de Control podrà ser personal o per representació conferida a un altre membre de la Comissió i quedarà vàlidament constituïda quan, degudament convocats, concorrin la majoria dels seus membres, directament o per representació, és a dir, 8.

En general els acords requereixen majoria simple dels assistents, excepte alguns aspectes contemplats en les Especificacions en els quals es requerirà majoria qualificada del 80% dels membres, és a dir 12.

Les polítiques d’inversió tenen com a objectiu intentar aconseguir la rendibilitat necessària per a aconseguir l’acumulació de capital prevista. Aquestes polítiques es dissenyen conjuntament entre la Gestora, la Comissió de Control i l’assessorament d’una Consultora especialitzada en diverses àrees.

La política d’Inversió està reflectida en el document aprovat per la Comissió de Control denominat ‘Declaració de Principis de la Política d’Inversions (DPPI).

Podeu trobar més informació en l’apartat de Fons en inversions.

La legislació espanyola no exigeix una formació específica, però està comprovat que a la Comissió de Control, tant el promotor com la representació laboral, destinen persones de la confiança de cada grup amb la formació financera i soci laboral suficient per a assumir aquesta funció.

Així ho preveu el Manual de Bon Govern aprovat per la Comissió de Control dins de l’estratègia de Bon Govern.

La renda variable és un dels actius que permet obtenir rendibilitats superiors a la inflació en el llarg termini, perquè el seu comportament està molt vinculat al creixement econòmic. El fons inverteix en renda variable sota la premissa que la retribució obtinguda superi el risc que assumim, en el context d’una cartera correctament diversificada.

Com a mínim es poden citar quatre: la flexibilitat i diversitat en la manera de percebre les prestacions, l’assessoria permanent per part de l’Oficina del Partícip, les baixíssimes despeses i comissions i la rendibilitat històrica del Pla.

En la forma que ho proposen alguns partícips no s’ha pogut mobilitzar mai, en tant que ni la legislació vigent ho permet, ni les Especificacions ho preveuen en els plans de pensions d’ocupació. Els únics que ho poden fer són els partícips en suspens, que són aquells que voluntària, disciplinària o causalment hagin trencat definitivament la seva relació laboral amb CaixaBank i no rebin aportacions al Pla de Pensions. Des de març de 2008 aquest dret s’ha limitat als partícips en suspens menors de 60 anys.

Cal tenir molt clar que ni els prejubilats ni els jubilats, parcials o definitius, tenen la característica de partícips en suspens.

Tant prejubilats com jubilats parcials o desvinculats tenen la condició de partícips en actiu que els confereix la normativa vigent i les Especificacions del Pla, en continuar rebent aportacions del Promotor.

Els jubilats, hagin o no disposat de la prestació, passen a ser beneficiaris en el moment de la contingència, tot el que poden fer és rescatar el Pla (pagant l’IRPF corresponent) i després gestionar-lo a la seva conveniència.

Les Especificacions del Pla no ho permeten. L’únic que pot fer aportacions al Pla és el Promotor (CaixaBank).

Possibilitar-ho representaria una potencial reducció de les obligacions de CaixaBank en la mesura en què les prestacions de risc (incapacitat o defunció) es cobreixen en primera instància amb els drets consolidats del partícip.

Qui vulgui fer aportacions privades a un pla de pensions disposa del Pla Col·lectiu Associat (modalitat 302), gestionat amb criteris i polítiques molt semblants als del pla d’ocupació.

Les especificacions del nostre pla estableixen que es podran mobilitzar els drets consolidats a un altre pla abans de complir 60 anys d’edat o partir de 60 anys si la mobilització es realitza per al cobrament de prestacions pel supòsit de liquiditat per desocupació de llarga durada; però amb l’establiment de la bestreta de prestació ja es té liquiditat des del propi Pla i no és en absolut necessari, tret que raons financeres o d’una altra índole ho facin convenient.

Podeu canviar el compte vinculat al Pla a través de CaixaBank Now, consultant el vostre pla: en el menú ‘Altres gestions’ trobareu una opció que us permetrà modificar el compte.

D’acord amb el que estableixen les Especificacions del Pla de Pensions d’Ocupació, el compte associat al Pla només pot ser un compte de la nostra entitat, CaixaBank.

Partícips, Beneficiaris i Prestacions

La Llei de Regulació de Plans i Fons de Pensions distingeix entre les aportacions en funció de qui les realitza:

  • El promotor (CaixaBank): reben el nom de contribucions (per part de l’empresa).
  • El partícip: reben el nom d’aportacions (les que realitzem voluntària i individualment).

El promotor podrà aportar un màxim de 10.000,00 euros. Tota aportació empresarial que excedeixi dels 8.500,00 euros consumirà el límit d’aportacions del partícip de 1.500,00 euros.

Quan les contribucions superin aquest límit, aquestes es realitzaran en el contracte SegurFon Empresa constituït a nom del partícip.

El nostre pla cobreix les contingències de jubilació i de risc (incapacitat o defunció) i per a això el promotor realitza dos tipus de contribucions.

Per a la jubilació: contribució mensual (empleats en actiu a partir del segon any d’antiguitat) l’import de la qual es capitalitza en el fons individualment fins als 67 anys (o fins a aconseguir la jubilació).

Per a cobrir les prestacions de risc (incapacitat o defunció): contribució anual (empleats en actiu des del primer dia en l’empresa) que incorpora l’import de la prima individual per a cada empleat. Aquestes contribucions NO incrementen els drets consolidats en el fons.

En CaixaBank Now, en l’apartat de PLANS puc consultar el detall de les operacions de l’any en curs:

  • Contribucions per a jubilació
  • Primes de risc (cobertura per a incapacitat o defunció)
  • Total contribucions del partícip: quan el total sigui fins a 10.000€ (o el límit fiscal del teu territori)

Si les contribucions superen el límit fiscal del meu territori puc consultar les dades de la meva pòlissa:

En l’apartat SEGURS (quan el total de contribucions superi els 10.000€ o el límit fiscal del teu territori):

  • Assegurances col·lectives (saldo acumulat i el detall dels seus moviments)

a) Per als CAPITALS COMPLEMENTARIS DE LLIURE DESIGNACIÓ:

Serien les persones designades en l’última designació expressa (fulla d’adhesió al Pla de Pensions o modificació posterior d’aquesta, o testament on figurés expressament el Pla de Pensions). Si no existís designació es tindria en compte el que marca la llei per als casos de successió intestada.

b) Per a les RENDES MÍNIMES GARANTIDES:

Serien el cònjuge legal (tenint present que els separats continuen tenint cònjuge legal fins que no hi hagi resolució judicial o legal de divorci) i els fills menors de 25 anys (o majors incapacitats). En el primer cas tindria dret a pensió de viduïtat i en el segon a pensió d’orfandat.

Quan hi ha fills menors de 25 anys i no hi ha cònjuge legal, la pensió de viduïtat es reparteix entre els fills, incrementant el percentatge de prestació a percebre.

Si una vegada constituïdes aquestes pensions quedés un romanent dels drets consolidats, aquests es pagarien a les mateixes persones que els capitals de lliure designació. La manera de percebre el romanent seria la triada entre les modalitats de prestació establertes per a la contingència de jubilació.

Podeu realitzar la designació de beneficiaris en CaixaBank Now, consultant els vostres plans: en el menú ‘Veure opcions’ trobareu una opció que us permetrà realitzar/consultar la Designació dels Beneficiaris del Pla.

Són cinc:

A) En forma de capital
B) En forma de renda financera
C) En forma de renda assegurada
D) Mixta: Combinació de qualsevol de les modalitats anteriors
E) En forma de pagaments sense periodicitat regular.

Cal tenir present que la percepció en forma de renda financera o de capital diferit implica mantenir els drets consolidats dins del fons de pensions i, per tant, subjectes a la mateixa revaloració/risc que correspon als partícips en actiu.

Així mateix amb aquesta modalitat el beneficiari suporta el risc de longevitat (viure “massa” temps) a canvi de ser titular en tot moment dels drets i poder transmetre’ls als seus beneficiaris en cas de mort.

En canvi, amb la renda vitalícia (assegurada), la supervivència a llarg termini està coberta per l’asseguradora, sent responsabilitat del beneficiari el viure “suficient” temps.

Com la cinquena alternativa significa renunciar a la possible reducció fiscal per cobrament en forma de capital, en general els beneficiaris trien qualsevol de les tres primeres o la combinació entre elles que més s’adapti a les seves necessitats (mixta).

Aquesta prestació s’ha incorporat a les Especificacions a la llum del que es preveu en l’article 8.2 del Reglament de Plans i Fons de Pensions, després del preceptiu
acord laboral.

Cal entendre que el partícip no es jubila però adquireix fins al moment de la seva jubilació definitiva el caràcter de beneficiari del Pla de pensions a l’efecte de les restriccions legals previstes, especialment la incompatibilitat de fer aportacions per a la jubilació en qualsevol pla de pensions, mentre estigui percebent prestació del Pla.

La condició per a poder anticipar el cobrament de la prestació és haver extingit la relació laboral amb el Promotor a conseqüència d’un procediment col·lectiu amb acord laboral que prevegi el passi a la situació legal de desocupació (antics Expedients de Regulació d’Ocupació), i no estar rebent aportacions del Promotor.

La contractació de la prestació és idèntica a la de jubilació definitiva. Per tant el partícip la podrà sol·licitar quan li convingui (no hi ha límit temporal) i en qualsevol de les modalitats previstes en les especificacions (renda assegurada, vitalícia o temporal, renda financera, capital o qualsevol combinació de les anteriors).

L’Oficina del Partícip (tlf. 934 041 647) assessora als interessats en les formes d’accés a la prestació, amb les oportunes simulacions i escenaris, com si d’un beneficiari de jubilació definitiva es tractés.

Les especificacions del nostre pla estableixen que es podran mobilitzar els drets consolidats a un altre pla abans de complir 60 anys d’edat o partir de 60 anys si la mobilització es realitza per al cobrament de prestacions pel supòsit de liquiditat per desocupació de llarga durada; però amb l’establiment de la bestreta de prestació ja es té liquiditat des del propi Pla i no és en absolut necessari, tret que raons financeres o d’una altra índole ho facin convenient.

Com a mínim es poden citar quatre: la flexibilitat i diversitat en la manera de percebre les prestacions, l’assessoria permanent per part de l’Oficina del Partícip, les baixíssimes despeses i comissions i la rendibilitat històrica del Pla.

Les dades de rendibilitat a llarg termini, de volatilitat i altres aspectes qualitatius són millors a mitjà i llarg termini fins i tot que els dels fons garantits. No obstant això VidaCaixa comercialitza en condicions molt favorables plans amb polítiques d’inversions per a tots els gustos i necessitats.

En principi res. La pensió de jubilació del Pla és compatible amb qualsevol forma d’ingressos per activitats econòmiques o rendes del treball. Com s’ha dit abans l’única limitació és la de no poder fer aportacions per a la jubilació en cap pla de pensions mentre es percebi prestació del Pla (les aportacions realitzades es destinarien a cobrir la contingència de defunció). Cal recordar que la prestació es pot suspendre en tot moment a voluntat.

La situació familiar, patrimonial i anímica de cada partícip és diferent, per la qual cosa és impossible generalitzar. La prestació s’ha introduït principalment per a complementar les rendes procedents de la indemnització per extinció de relació laboral a partir de, per exemple, el final de la percepció del subsidi de desocupació, sense gastar quantitats significatives del fons de pensions, que seran necessàries per a complementar la pensió de la Seguretat Social en el futur.

Només per als partícips que continuïn rebent contribucions del Promotor. Els partícips en suspens que requereixin liquiditat, parcial o total, del seu fons de pensions, l’obtindran en forma de prestació des del propi Pla o mobilitzant els seus drets consolidats a un altre pla.

Però creiem que la solució més integrada, eficient i fàcil per a gestionar la nova situació és la d’establir un flux ordenat de rendes a partir de totes les fonts de finançament disponibles al llarg del temps: indemnització, subsidi de desocupació, bestreta de prestació de jubilació, pensió pública i pensió definitiva del Pla, en l’ordre que més li convingui a cadascun, entre altres coses per a aprofitar la reducció fiscal del 40% per cobrament en forma de capital.

Això significa que sóc partícip de ple dret pel que no puc mobilitzar els meus drets consolidats. Tampoc puc anticipar el cobrament de la prestació de jubilació, perquè ningú pot compatibilitzar contribucions i prestacions per una mateixa contingència, d’acord amb les Especificacions del nostre Pla de Pensions i la normativa vigent.

Malgrat això, les persones afectades per processos d’acomiadament col·lectiu per acord laboral relacionades en el nou Acord Laboral de 06/05/2016 que rebin contribucions al Pla de Pensions poden sol·licitar a CaixaBank la bestreta d’una contribució única equivalent al 90% de les seves contribucions pendents per jubilació.

El cobrament de la contribució única implica el passi a Partícip en Suspens, i per tant, la pèrdua de les cobertures de risc establertes en el Pla (mort i incapacitat del partícip), permetent l’accés a la petició de la bestreta de la prestació de jubilació.

La bestreta de les contribucions per jubilació pendents se sol·licita en l’Oficina del Partícip mitjançant document a aquest efecte aprovat en l’Acord Laboral de 06/05/2016, disponible en aquesta mateixa web en ‘Documents/Formularis per a tràmits/8. Sol·licitud a CaixaBank Aportacions Pendents DCAL.pdf’.

Una vegada verificats els requisits (partícip amb contribucions inclòs en la relació de col·lectius aprovats en l’Acord Laboral 06/05/2016) CaixaBank realitzarà la contribució única per a jubilació, com a màxim, en els dos últims dies laborables del mes següent a la recepció de la petició en l’Oficina del Partícip.

L’import d’aquesta contribució única serà equivalent al 90% de la suma de contribucions per jubilació pendents, sense considerar ni aplicar revaloracions futures que poguessin establir els acords originaris.

Una vegada realitzada la contribució única s’adquireix la condició de Partícip en Suspens, disposant d’un termini màxim de set dies naturals per a sol·licitar la bestreta de la prestació de jubilació.

Jubilació i seguretat social

L’edat actual de jubilació ordinària a Espanya en 2021 és de 66 anys i anirà incrementant-se gradualment fins als 67 anys en 2027. No obstant això, si es tenen cotitzats almenys 37 anys i tres mesos es podrà continuar jubilant-se als 65 anys. Aquest període de cotització que continua permetent la jubilació als 65 anys anirà augmentant gradualment fins a arribar a 38 anys i mig en 2027.

Hi ha dos requisits:

  • Requisit de manca genèrica: Cotitzar almenys 15 anys.
  • Requisit de manca específica: Cotitzar almenys 2 anys en l’interval de 15 anys immediatament anteriors a l’accés a la jubilació.

El càlcul es realitza en dos passos:

  1. Se calcula la base reguladora a partir de las cotizaciones de los últimos 24 años (periodo computable en 2021, desde 2022 serán los últimos 25 años). La base reguladora és una mitjana ajustada de les bases de cotització d’aquest període.
  2. Depenent del temps que s’hagi cotitzat a la Seguretat Social, la pensió serà un percentatge de la base reguladora. Amb 15 anys cotitzats s’accedeix al 50% de la base reguladora. En 2021, s’aconsegueix el 100% de la base reguladora amb almenys 36 anys cotitzats. Des de 2027, s’exigiran almenys 37 anys.

Es considerenllacunes de cotitzacióaquells períodes no cotitzats que queden compresos en l’interval de mesos a partir dels quals es determina la base reguladora. Per a treballadors que causin jubilació a través del Règim General, els 48 mesos sense cotització més pròxims al fet causant (la jubilació) s’integraran per la base mínima d’entre totes les existents a cada moment, i la resta pel 50% d’aquesta base mínima. En el Règim d’Autònoms (RETA), no existeix fórmula d’integració de llacunes, computant-se com a base zero.

Existeixen diverses situacions que permeten la jubilació anticipada, si bé algunes estan restringides a determinats col·lectius. Les dues modalitats més habituals són:

  • Jubilació anticipada per cessament involuntari: Requereix haver cessat involuntàriament per causes objectives de reestructuració empresarial i haver cotitzat almenys 33 anys. Permet anticipar l’edat fins a 4 anys.
  • Jubilació anticipada per voluntat del treballador: Permet anticipar l’edat fins a dos anys. Requereix haver cotitzat almenys 35 anys i trobar-se en situació d’alta o assimilada a l’alta en la Seguretat Social.

Les pensions de jubilació oscil·len, segons les quanties vigents per a 2021, entre 645,25 euros mensuals (pensió mínima sense cònjuge a càrrec) i 2.707,49 euros mensuals (pensió màxima). La pensió de jubilació es percep en 14 pagues anuals. Aquelles pensions la quantia de les quals resulti inferior a la pensió mínima, podran ser complementades fins a aquest import mínim sempre que s’acreditin uns certs requisits, com determinada manca de rendes o residència a Espanya.

  • Per part: Es reconeixen fins a 112 dies de cotització per cada part (126 dies en cas de part múltiple de dos, sumant 14 dies més per cada fill), quan no s’hagi gaudit de la prestació de maternitat íntegrament. Aquests dies reconeguts computen amb caràcter general, inclòs el d’acreditar períodes de carència.
  • Per cura de fills: Es computen com a dies cotitzats de manera fictícia quan es prova que els treballadors (home o dona) van extingir el seu contracte de treball o van finalitzar el gaudi de la seva prestació per desocupació, interrompent la seva carrera de cotització, dins dels 9 mesos anteriors al naixement del seu fill o en els següents 6 anys a comptar des d’aquest naixement. Aquests dies reconeguts (fins a 270 dies per cada fill) no computen a l’hora d’acreditar períodes de carència.
  • Excedència per a cura de fill o menor acollit o cura de familiars: S’entenen com efectivament cotitzats els períodes d’excedència per cura de fills o menor acollit (amb un màxim de 3 anys) i per cura de familiars (màxim d’1 any).
  • Complement per a la reducció de la bretxa de gènere: Els beneficiaris són les dones i els homes que hagin tingut un o més fills i que siguin persones beneficiàries d’una pensió contributiva de jubilació (excepte la jubilació parcial), d’incapacitat permanent o de viduïtat. Quan s’accedeixi a la jubilació plena des de la jubilació parcial es reconeixerà el complement, si es compleixen els requisits exigits. L’any 2021, l’import és de 27 € mensuals per cada fill o filla, amb el límit de quatre vegades aquest import. El complement no es té en compte en l’aplicació del límit màxim de les pensions contributives ni per a determinar el complement per a pensions inferiors a la mínima.

Amb caràcter general, el cobrament de la pensió no és compatible amb un treball, havent de suspendre el cobrament de la mateixa mentre es compatibilitza amb el treball. No obstant això, hi ha algunes excepcions:

  • Jubilació activa: Permet compaginar el 50% de la pensió amb qualsevol treball per compte propi o aliè.
  • Jubilació parcial: El treballador, de comú acord amb la seva empresa, redueix la seva jornada de treball entre un 25% i un 50% i es jubila, passant a percebre la pensió de jubilació en quantia proporcional inversa a la reducció de jornada.
  • Jubilació flexible: Permet, una vegada causada la jubilació, compatibilitzar el cobrament d’un percentatge de la pensió amb la realització d’un treball per compte d’altri a temps parcial.
  • El cobrament de la pensió, en la seva quantia íntegra, és compatible amb la realització de treballs per compte propi sempre que els ingressos anuals derivats d’aquesta activitat no excedeixin l’SMI en còmput anual.

Les pensions tenen la consideració de rendiments del treball en IRPF, i estaran subjectes a la retenció corresponent si excedeixen les quanties sobre les quals no existeix obligació de retenir.

La majoria de les pensions les reconeix el Règim General de la Seguretat Social, que és en el qual s’enquadren els treballadors per compte d’altri. No obstant això, existeixen altres règims com el RETA (autònoms) o el règim de Classes Passives (l’antic règim de funcionaris, actualment en extinció). Existeix el còmput recíproc entre els diferents règims, per la qual cosa és possible sol·licitar que es tinguin en compte cotitzacions en un règim diferent al que resol la pensió.

Existeixen convenis internacionals per al reconeixement recíproc de períodes de cotització. En l’entorn europeu, regeixen els Reglaments Comunitaris. En el cas de tercers països, és necessari invocar els tractats bilaterals. Espanya manté convenis bilaterals amb 24 països.